Amb bons ulls a Ullastrell!

Bona nit salats!

Molt, molt contents vam quedar del petit concert fet el dijous 10 al casal familiar d'Ullastrell. Un petit concert familiar entre amics, professors, corals i ballarins que va ser especial pel fet que la major part dels dessalats hem estat o estem a l'IES Viladecavalls. Una llàstima, per cert, que la festa final de l'IES Viladecavalls s'hagi de fer a Ullastrell per falta d'un teatre com Déu mana, però vaja, esperem que d'aquí 5 anys n'hagin fet un.



Pels volts de les deu i després de diferents mostres artístiques d'alumnes de l'IES Viladecavalls ens va tocar el torn. Com que havíem de muntar tan la bateria com els micros..i som bastant lents, vam decidir dividir-nos en dos. Uns muntant...i els altres apareixent des de l'última fila del teatre tocant una petita melodia improvitzada minuts abans.



Ja a dalt de l'escenari, tot i uns petits problemes tècnics amb el violí, ens ho vam passar igual de bé com sempre. I, ens sembla, que el públic també va quedar força content!



Després de tocar Fars i onades, Tramaran i Autobús 121 vam acabar amb...d'aquí a 5 anys...i una mica de sal!

D'aquí a uns quants anys

Mai no sabem què passarà l'endemà de l'avui...i és tan fàcil imaginar! I vaja, d'aquí a 5 anys potser m'odies però esperem que d'aquí a 5 anys vegi que estic equivocat!

Fars i onades

Fars i onades és com hem titulat aquesta cançó de Noah, on els fars vénen a ser els ideals i les onades els problemes que mica en mica o no tant mica en mica van apareixent en les relacions de tots nosaltres...per això allò de..

El far
sempre ens guiarà per la mar
el vent mai no se l'endurà
ni l'erosió li prendrà vida

I em sento tan tranquil..quan ell m'il·lumina


..perquè quan es fixen unes idees, quan qui forma el llaç sap com el lliga, és molt més fàcil que si, per mala sort es trenca aquest llaç...

I tot
tot i que el vaixell va pla
una ona ens podria enfonsar
i podríem naufragar

Però esperaré pacient..la llum de la vida

...sigui molt més fàcil tornar als inicis sense cap mena de por o rencor.

Tot i així, hi ha vegades que..

Però quan el far brilli sense encant
potser veus que estem naufragant
quan el far brilli sense encant
potser veus que estem naufragant

i és aquí on sí, s'ha de dir prou. Perquè és el mateix un far sense llum que un amor sense amor, que una vida sense vida o que un dia sense sal.




Tot i així sempre, sempre, s'estableix un vincle, més fort o més feble. I si les petjades que fa milers d'anys van deixar els primers homes encara resisteixen,amb el pas del temps, les empremtes d'històries maques viscudes queden cobertes per una petita capa de pols que el vent provocat per..res, un somriure fora de lloc, un dit despistat, un petó a la galta en una terrassa d'estiu..pot fer volar molt fàcilment.

Però m'encanta el teu cabell humit
les faldilles que et pugen..per aquí
el teu amor tan sincer i tan bonic

Em consola, em consola, em consola, em consola!

I m'encanta com vas inventant
1000 mentides que semblen veritats
com m'enganyes per si t'he enganyat

Em consola, em consola, em consola, em consola!

Tot i que a vegades ens equivoquem...i el vent acaba bufant tant fort que s'emporta amb ell les empremtes..


Però no cal que juguis..amb el meu cor
No cal que juguis amb el meu cor..

Offestival a l'Ametlla de Mar

Ei salats!

Obrim la finestra, aquest cop, per anar cap a l'Ametlla de Mar, un poble molt, molt, molt bonic, amb un mar i unes roques...



Vam marxar a les 11 del matí del dimecres 12 des de Sants, amb guitarres, baixos, ukeleles, violins i ganes, moltes ganes. Després d'un viatge gens pesat per les magnífiques costes catalanes vam baixar a l'Ametlla, on ens va rebre l'organització de Com Sona l'ESO 2010 i entre una cosa i l'altra ens vam plantar al càmping de l'Ametlla, per cert, molt recomanable. La pluja ens va sorprendre muntant les tendes i vam haver de passar 3 horetes tancadets...3 horetes en les quals els més pessimistes ja ens esperàvem el pitjor. Però res, a les 18 ens va parar de ploure i com uns cargolets vam decidir anar a assajar una mica als camps d'olivers de fora del càmping. I vam tenir sort, perquè al cap de poc de ser-hi, una productora que s'encarregava del seguiment del Com Sona L'ESO ens va sentir i ens va gravar tota una cançó...(esperem poder ensenyar-vos el vídeo..tard o d'hora). Pels volts de les 19 vam tenir les proves de so amb uns tècnics realment bons, als quals volem agrair la seva ajuda en tot moment. Després del sopar i dels últims assaigs i afinaments...l'hora del concert s'acostava.




I els moments previs al concert...són d'allò més bonics. Sempre amb una ampolla d'aigua a la mà, amunt i avall sense poder seure ni un moment, amb aquells nervis inicials al saber que ja no hi ha marxa enrere...fins que et trobes a dalt de l'escenari i ja no veus més enllà de l'horitzó de la sala. Eren ja les 12 de la nit quan vam començar, sense presentar-nos, amb Fars i onades, una cançó que ens va connectar amb el públic d'una forma animal i que va acabar amb un no cal que juguis amb el meu cor corejat per tot el públic.
Posteriorment vam tocar la palindròmica Tramaran anar a Mart, i es va produir un fet que, també ens va donar més força i és que, res (molt per nosaltres), vam poder llegir els llavis de 3 o 4 persones cantant la cançó...aquella cançó que vam fer un dia hivernal d'avorriment...i això no té preu!



Per acabar, el hit de Noah & The Whale 5 years time, D'aquí 5 anys, ens va servir per acomiadar-nos del públic d'un concert breu però intens...Vam estar a punt de tocar-ne una altra després d'uns quants "otra, otra" però la inexperiència no ens ho va permetre. Tot i així vam acabar molt, molt contents del nostre..."1r" concert.

Esperem rebre les fotos aviat...i penjar-les!

Bona setmana i a seguir somiant!

Ben salats!

..o benvinguts!

Obrim una finestreta per (ara que han començat) explicar-vos les nostres experiències dins del món màgic de la música.

Esperem la vostra visita de tant en tant!

Salut i sol, sol, sol!