Offestival a l'Ametlla de Mar

Ei salats!

Obrim la finestra, aquest cop, per anar cap a l'Ametlla de Mar, un poble molt, molt, molt bonic, amb un mar i unes roques...



Vam marxar a les 11 del matí del dimecres 12 des de Sants, amb guitarres, baixos, ukeleles, violins i ganes, moltes ganes. Després d'un viatge gens pesat per les magnífiques costes catalanes vam baixar a l'Ametlla, on ens va rebre l'organització de Com Sona l'ESO 2010 i entre una cosa i l'altra ens vam plantar al càmping de l'Ametlla, per cert, molt recomanable. La pluja ens va sorprendre muntant les tendes i vam haver de passar 3 horetes tancadets...3 horetes en les quals els més pessimistes ja ens esperàvem el pitjor. Però res, a les 18 ens va parar de ploure i com uns cargolets vam decidir anar a assajar una mica als camps d'olivers de fora del càmping. I vam tenir sort, perquè al cap de poc de ser-hi, una productora que s'encarregava del seguiment del Com Sona L'ESO ens va sentir i ens va gravar tota una cançó...(esperem poder ensenyar-vos el vídeo..tard o d'hora). Pels volts de les 19 vam tenir les proves de so amb uns tècnics realment bons, als quals volem agrair la seva ajuda en tot moment. Després del sopar i dels últims assaigs i afinaments...l'hora del concert s'acostava.




I els moments previs al concert...són d'allò més bonics. Sempre amb una ampolla d'aigua a la mà, amunt i avall sense poder seure ni un moment, amb aquells nervis inicials al saber que ja no hi ha marxa enrere...fins que et trobes a dalt de l'escenari i ja no veus més enllà de l'horitzó de la sala. Eren ja les 12 de la nit quan vam començar, sense presentar-nos, amb Fars i onades, una cançó que ens va connectar amb el públic d'una forma animal i que va acabar amb un no cal que juguis amb el meu cor corejat per tot el públic.
Posteriorment vam tocar la palindròmica Tramaran anar a Mart, i es va produir un fet que, també ens va donar més força i és que, res (molt per nosaltres), vam poder llegir els llavis de 3 o 4 persones cantant la cançó...aquella cançó que vam fer un dia hivernal d'avorriment...i això no té preu!



Per acabar, el hit de Noah & The Whale 5 years time, D'aquí 5 anys, ens va servir per acomiadar-nos del públic d'un concert breu però intens...Vam estar a punt de tocar-ne una altra després d'uns quants "otra, otra" però la inexperiència no ens ho va permetre. Tot i així vam acabar molt, molt contents del nostre..."1r" concert.

Esperem rebre les fotos aviat...i penjar-les!

Bona setmana i a seguir somiant!