Fars i onades

Fars i onades és com hem titulat aquesta cançó de Noah, on els fars vénen a ser els ideals i les onades els problemes que mica en mica o no tant mica en mica van apareixent en les relacions de tots nosaltres...per això allò de..

El far
sempre ens guiarà per la mar
el vent mai no se l'endurà
ni l'erosió li prendrà vida

I em sento tan tranquil..quan ell m'il·lumina


..perquè quan es fixen unes idees, quan qui forma el llaç sap com el lliga, és molt més fàcil que si, per mala sort es trenca aquest llaç...

I tot
tot i que el vaixell va pla
una ona ens podria enfonsar
i podríem naufragar

Però esperaré pacient..la llum de la vida

...sigui molt més fàcil tornar als inicis sense cap mena de por o rencor.

Tot i així, hi ha vegades que..

Però quan el far brilli sense encant
potser veus que estem naufragant
quan el far brilli sense encant
potser veus que estem naufragant

i és aquí on sí, s'ha de dir prou. Perquè és el mateix un far sense llum que un amor sense amor, que una vida sense vida o que un dia sense sal.




Tot i així sempre, sempre, s'estableix un vincle, més fort o més feble. I si les petjades que fa milers d'anys van deixar els primers homes encara resisteixen,amb el pas del temps, les empremtes d'històries maques viscudes queden cobertes per una petita capa de pols que el vent provocat per..res, un somriure fora de lloc, un dit despistat, un petó a la galta en una terrassa d'estiu..pot fer volar molt fàcilment.

Però m'encanta el teu cabell humit
les faldilles que et pugen..per aquí
el teu amor tan sincer i tan bonic

Em consola, em consola, em consola, em consola!

I m'encanta com vas inventant
1000 mentides que semblen veritats
com m'enganyes per si t'he enganyat

Em consola, em consola, em consola, em consola!

Tot i que a vegades ens equivoquem...i el vent acaba bufant tant fort que s'emporta amb ell les empremtes..


Però no cal que juguis..amb el meu cor
No cal que juguis amb el meu cor..